Entre aquest passat dimarts i ahir els nostres futurs universitaris s’ho van jugar tot en una sola carta, parlo dels exàmens de selectivitat, segurament els exàmens més inútils que hauran fet i faran durant tota la seva carrera estudiantil.

Un batxillerat aprovat avala perfectament uns coneixements adquirits durant dos anys, o en el cas que hagin repetit alguna assignatura o el curs sencer, tres o quatre anys. Voler conèixer si un alumne ha absorbit tots els coneixements que necessita per entrar a la universitat durant els exàmens de tres dies, és una ximpleria. És jugar-se anys d’estudi, d’exàmens i treballs en uns dies on els propis nervis, preguntes mal configurades o temaris incorrectes poden dictaminar el seu futur.

Diguem però que la selectivitat és una manera de configurar unes notes de tall que servirà per saber quins censos per carrera hi haurà en una universitat, però no per dictaminar o fer una valoració sobre el valor de l’estudi i dels coneixements. Llavors, com poden veure el valor és totalment numèric ja que no dictamina res.

I aquells alumnes que suspenguin, que no es preocupin ja que no suspenen ells, sinó uns números que no serveixen per res.

(Article publicat a Patata Brava – Que corri la veu)