Quan quedes per sopar amb algú, l’hora propícia per parlar de segons quins temes, són les postres. És quan preguntes per la parella o possibles amors, ja que el primer i segon plat ja l’ocupes parlant de temes insubstancials sense entrar en matèria, com pot ser problemes de la feina, la família o el dia a dia.

Justament en el moment de les postres és quan li pregunto, a una bona amiga, què li passa. Ella durant tot el sopar no m’ha volgut dir res, però la noto preocupada i capficada, i em diu que realment no és que li passi res, sinó que no sap que fer amb la seva vida, que no té propòsits, es veu dessolada i que tots són problemes.Vivim en un món que gira al voltant dels problemes, perquè tot són problemes. Totes les notícies que rebem són negatives, perquè mai havíem estat tant malament, però això no ens ha de fer perdre el nord. Un dels problemes que tenim més fonamentats és el futur. És allò que no podem controlar, que en certa manera ens fa por, i que gràcies a reaccions externes -com són les notícies als mitjans- fan engrandir aquest sentiment de que tot s’acaba i no saps cap a on tirar. Al dia rebem una gran quantitat de males notícies, i molt poques o cap bona notícia, per tant els nostres estímuls acostumen a ser sempre negatius i cada vegada ens costa més lluitar en la batalla que és el propi dia.

Davant aquest apocalipsi d’incertesa que tenim, m’agradaria aconsellar-li lector, que posi en pràctica uns consells que a mi personalment, m’han ajudat i m’ajuden, a no veure-ho sempre tot tant negre, i sobretot que m’ajuden a lluitar cada dia sabent el que faig i cap a on vull anar. És una idea molt senzilla, no es tracta de posar en pràctica cap manual, sinó de pensar en tres propòsits de curta, mitjana i llarga distància.

El propòsit de curta distància ha de ser un propòsit per demà, és a dir, llevar-se amb la idea de que ha d’aconseguir fer allò que s’ha proposat. Pot ser per exemple, anar al cinema amb una persona determinada, començar a anar a córrer per les tardes, passar més temps amb la família o els amics, etc. Després el propòsit de mitjana distància ha de ser una idea que pugui complir justament per la setmana que vé, que durant aquests dies previs vagi preparant el terreny a mesura que s’acosta la data, això si és molt complicat, si és una idea simple com apuntar-se al gimnàs, no cal. I l’últim, el propòsit de llarga distància, és aquell somni pel que sempre ha lluitat, és aquell propòsit que tenim com a referent, i que per tant és molt important. Aquest propòsit podria ser per exemple, dedicar-me la vida a cantar, a escriure, a la botànica, etc.

Una vegada ja em complet el nostre propòsit de curta i mitjana distància, ens busquem un altre propòsit per fer, no ha de ser una nova activitat, sinó per exemple pot ser la idea de continuar amb un anterior propòsit, per exemple, si la setmana passada em vaig proposar sortir a córrer cada tarda, el meu nou propòsit d’avui és mantenir-ho, o per exemple, si he conegut a una noia fantàstica, el meu propòsit d’avui és demanar-li el seu whatsapp, etc.
La idea principal que hem de tenir és sempre saber pel que lluitar i cap a on anar. Lluitar pels propòsits de curta i mitjana distància, i saber que vull anar cap al propòsit de llarga distància.

Amb aquest article d’avui no vull exercir de psicòleg cutre, de coach, o de Maria Teresa de Calcuta -que pobre era una santa-, només es tracta de compartir el consell que li vaig donar a la meva amiga desubicada, i fer-li qüestionar una sèrie de propòsits que potser fa temps que ha abandonat.

Perquè és veritat que el món està molt malament, però això no vol dir que nosaltres també ho haguem d’estar.

(Article publicat a Directe.cat)